Aquest carrer curt y
empinat , conclou en les antigues hortes
de la partida del Llombo, que huí están un poc abandonades. A l´entrada del
carrer estaba el Portal de les Monges,
construït al primer cuart del segle XVII, a expenses del noble Loís Blasco,
cavaller de Montesa.

En 1574 es van cedir els
inmobles de la Cofradía de la Purísima Sang a les religioses del Monte Carmelo
per a fer un nou convent que teníen en proyecte, pero amb condicions.
En la fundació d´aquest
convent destaquem l´intervenció de Felipe II, que recomanava als fidels de la
villa d´Ontinyent la fundació monástica
carmelitana, que portava la religiosa
Sor Catalina de Texada del convent de L ´ Encarnació de Valencia.
En 1572 es va construïr la
nova esglesia, la que existeix huí, acabant les obres en 1769.
L´esglesia de les Carmelites
va ser incendiada a l´estiu de 1936, i el nom del carrer es va substituir per el carrer de la Justicia.
En l´any 1600 aquest
carrer es día “ Carrer de les Monges a l´Horta “. Es día així perque allí
estaba el Convent de les Carmelites, pero abans es día “ Carrer de l´Ermita de
la Sanch de Jhesucrist ”.
El carrer de les Monges
Carmelites té estreta relació amb l´antiga senda dels Capellans, denominació
popular de mitjan segle XX, send que naixía del camí de les Monges per a buscar
el camí del Llombo:
La senda del Capellans era
la ruta que feien els rectors de Santa María y posiblement les monges
Carmelites mentres lleguíen en els seus passejos. A l´esglesia li faltava una
década llarga per arribar a l´aperturisme que va suposar el Concili Vaticá II,
mentrestant vivíen amb normes estrictes i rígides d´una època d´immobilisme.
El recorregut de les
passejades dels capellans vestits d´hàbits religiosos començava en el camí de
les Monges.