FONTANARS DE ALFORINS, CARRER DELS

Com una continuació del carrer anterior, aquesta via publica commemora un altre dels pobles de la Vall d'Albaida que, amb els seus quatre partides, va formar part d'Ontinyent La història d'aquest lloc es remunta als temps de la reconquesta d'aquestes terres per Jaume I . Aquesta faixa de terreny coneguda com els Alforins es la reserva comarca. Els Alforins van passar a ser propietat de repobladors d'Ontinyent, que encara permaneixen. Aquest municipi va estar integrat a la nostra ciutat. A Ontinyent, va ser ajudat en el seu intent per tot el regne de València, ja que del que es tractava era de connectar els territoris de la nostra població amb la Vila de Caudete i el pas liberal dels venedors per la vall d'Elda.

ENRIC VALOR, CARRER D'

Escritor Folilorista i gramàtic, este autor naixcut en Castalla en 1911, va impulsar la adaptació de la Ortografia del Institut d’ Estudis Catalans en el seminari Tio Cuc d’ Alacant.

Com autor de ficció ha publicat  narracions de la Foia de Castalla: meravelles i picardes, sense la terra promesa, temps de batua, etc.

Va ser guardonat amb el premi de les Lletres Valencianes, en 1987 amb el premi d’ honor de les Lletres Catalanes.

Aquest carrer a la que s’ accedeix a partir de la Avinguda Almaig.

GARCIA ORTIZ, CARRER DE

Es tracta d'un carrer de curt camí que va paral·lel a la del Llop de Ballo, entre l'avinguda de Jacinto Benavente i el carrer de Joan Belda Pastor. García Ortiz va ser un dels oficials que van acompanyar el Conqueridor. Un dels fets més importants de la seva biografia va ser la memorable intervenció que va protagonitzar a la batalla de Llutxent.

Excitats els moros del Regne de València per les intencions del rei de Granada, es van revoltar a la veïna població de Montesa. Va seguir després la rebel·lió dirigida per Alzadrach i la batalla d'Alcoi, on van ser derrotades les tropes de Jaume primer.

Don García Ortiz realitzava en aquell temps el càrrec de tinent de governador general de València en nom de don Pere.

García Ortiz va morir en un combat durant una expedició.

FRA LLUIS GALIANA, CARRER DE

Aquest carrer, situat entre les avingudes d'Albaida i de Daniel Gil, porta el nom de Lluís Galiana, fill d'Antoni i de Luciana, nascut a Ontinyent. El seu pare va descobrir en ell (en molt primerenca edat) les seves extraordinàries dots per a l'estudi. Els llibres eren una part molt important de la seva vida.

Va ser una de les grans figures del nostre segle XVIII, quan només comptava amb trenta-un anys. Però per a nosaltres és més que un culte o un teòleg de més o menys categoria: és una noble senyal d'afirmació idiomàtica, establert enmig d'una època de renúncia.

ESCURÀ, PLACETA DE L'

En el carrer Sant Jaume al costat de la plaça Major en la cual es comunicava hasta els anys 40 a través d’un estret carreró. Aci es instalava tots els dilluns un mercat d’alfareria .
Este mercat recordaba els vells zocos en els que podries trobar botijos, canters i cassoles.
Al costat de esta plaça hi habien cases solariegues queli donaben un toque de distinciò .En una de elles va viure durant la seua infancia i juventud el que mes tard seria magistrat de la Audiencia Territorial de Madrid ,Joaquin Josè Cervino i Ferrero es conegut per escriure les embaixades per a les festes de moros i cristians d’Ontinyent .

ESCULTOR JULIO LLEONARD CAPUZ, CARRER DE L'

En la quadricula espaciosa i monótona dels ensanches que conformen el barri de Sant Josep es situa el carrer de l´Escultor Julio Leonardo Capuz , paral.lela a la de Fra LLuis Galiana , que va a partir de                      l´ avinguda de Daniel Gil fins a l´avinguda Albaida .

El nom per a rotular esta via urbana va ser la del artista Capuz.

No podía olvidar Capuz la seua ciutat natal y per aixo va esculpir per encarrec de la ordre del convent de franciscans observants de San Francisco i Sant Diego la imatge d’un Jesucrist Nazareno que va ser destruida durant la Guerra Civil.

ESGLÈSIA, CARRER DE L'

Comença en la actual plaça de la Vila, antigament denominada plaça de l’esglesia, però a lo llarg de la seua historia ha cambiat de nom en diverses ocasions  per eixemple quan es va denominar plaça de los caidos . Es tracta de un carrer de curt recorregut , paral.lel al carrer de Cordellat i desemboca en el carrer de Sant Pere.

ESCALINATA, CARRER DE L'

Este carrer esta enclavat en una depresió de terreny coneguda com el clot, ja que estaba formada per amplies grades de guijarro rodejat a causa de la desigualtat de terreny .

En els primers anys cinquanta la corporació municipal, va realitzar diverses obres de urbanitacio en alguns carrers entre ells el de l’Escalinata , i es van sustituir els guijos per loseta de pedra , formant escalons .

ERETA, CARRER DE L'

Alguns del nostres carrers fan referència a treballs o ocupacions agrícoles. Un eixample de el que diguem es aquest carrer.

El nom d’ Ereta fa referència a l’ antiga finca hui desplaçada i ocupada per grans blocs de formigó que tenia el mateix nom i que estava en el carrer 2 de Maig.

ERES, CARRER DE LES

El origen d’ aquest nom va unir l’existència en aquell paratge de unes eres de trillar cereals, possiblement localitzades en el extrem del carrer on es forma una espècie de plazoneta .

Durant la Guerra Civil, va conservar el seu nom original de les Eres que es com senyalava l’ escriptor Vazquez Monta.en el seus llibre Crònicas  Miserables de la Translación ,en tot canvi polític substituïen els noms populars i canviaven sols els carrers que refreixaven  al menys les idees o personatges del antic regiment.

ENMIG, CARRER D'

El nom d’ este carrer sembla respondre al seu emplaçament ja que es troba ubicat entre els carrers de Tomàs Valls i el d' Amunt, de manera que queda en el centre de tots dos. Té el seu inici en la plaça de Sant Domingo i acava en el carrer de la Llosa. El nombre de veïns que hi han viscut ha oscil·lat entre els vint-i-cinc del començament del XVII i els cuaranta-cinc que tenia cap a les darreries d’aquell mateix segle. És un carrer que apareix durant moltes dècades en el nomenclàtor urbà d’Ontinyent , tot i que amb el nom castellanitzat.

DOS DE MAIG, CARRER DEL

A l’ any 1878, l'enginyer, “Mazarredo”, va ser una persona destacada a Ontinyent. Aquest carrer o autopista, com normalment s'anomenava i es continua anomenant, Dos de Mayo, aquells anys de dictadura, aquests tipus de noms servien per a revifar el patriotisme d'un país, que, per tots el processos de la dictadura, es trobava sumit en el desastre que tingué lloc a l’ any 1898 .

ECHEGARAY, CARRER

Aquest carrer, situat darrere del Lluís Vives, paral·lela a l'avinguda del Comte de Torrefiel, figura el nom de José Echegaray, que va ser un enginyer, dramaturg, polític i matemàtic espanyol. El seu nom, també es troba a la façana de l'únic teatre que, actualment,  existeix a Ontinyent, a la Plaça de Sant Domingo, on es realitzen tant obres de teatre, com concerts, i altres obres culturals.

DIPUTACIÓ, AVINGUDA DE LA

La Constitució de Cadis de 1812, instituït  per les administracions territorials, tenien l'objectiu de promoure la propietat de les províncies dins d'un venedor de l'estat.                Un dels famosos ponts d’ Ontinyent en aquell moment, es podria considerar una obra d'enginyeria, que es va inaugurar a l’ any 1952 i va ser batejat com el pont de Santa Maria. Però, quan es va iniciar la construcció de l’ avinguda de la Diputació,  va sufragar totes les despeses de la construcció.

DELME, CARRER DEL

Aquest carrer ha estat batejat amb diverses designacions, però ha recuperat el seu nom original. El seu origen cal buscar-lo en la casa del Delme, que arribava fins al cim del que antigament es coneixia per Altet de Sant Joan. En aquesta casa era on es recaptaven els impostos o derrames que rebia l'església, també anomenat delmes. La primera notícia relacionada amb aquesta casa, ens la va proporcionar l'arxiu de la Catedral de València en un pergamí estès per Jaume I. altre document interessant relacionat amb Ontinyent, és una escriptura apostòlica enviada pel Papa Lluna. Molts dels noms del carrer d'Ontinyent van patir canvis, així l'antic carrer de la Reina o del Delme va passar a anomenar-se carrer Llibertària. La dictadura va restablir els antics i tradicionals noms. El carrer del delme es va denominar Carrer dels Reis Catòlics.

DANIEL GIL, CARRER DE

Travessa l'antiga part d'hortes coneguda per Ferrera. Va poder haver-se construït una agradable avinguda, però avui, és un carrer net i sense caràcter cultural amb una densa circulació. Els edificis de la part baixa són mostres de les festes de Moros i Cristians que anualment passen per aquest carrer, el millor homenatge a Daniel Gil Casanova, president de la Societat de Festers del Crist de l'Agonia, home il·lustre i emprenedor.

El seu caràcter liberal va provocar fortes diferències amb l'alcalde, que fins i tot va arribar a aturar-lo. Gran apassionat de les festes, va prestar la seva col·laboració a Maximiliano Thous, que recull algunes successions d'Ontinyent i de les seves festes de moros i cristians.

CAMÍ VELL DE L’ESTACIÓ, CARRER DEL

Aquest carrer naix en la confluencia de l’avinguda de l’Almaig amb la plaça de la Coronació i acaba al Carrer de Sant Ignaci. El seu nom té l’orige del fer de ser l’itinerari que es seguía per arribar a l’estació de tren, situada a la part de fora de la ciutat. 

Quasi al mateix temps que arribava el ferrocarril a Ontinyent, en 1894, va ser traçada la carretera que unia la població amb l’estació. Van passar anys fins que es va ampliar i pavimentar, als anys 50. Abans, era un camí de carros i tenia poc trànsit de vehicles de moto.

JOSÉ IRANZO CARRER DE

José va ser un estudiant de dret, un jove relacionat en grups liberals. En uns anys en els que Ontinyent es va veure afectat per problemas, Iranzo va elaborar un document que va rematar al govern on exposaben la difícil cituació. Va conseguir una important subvenció que va permitir la reconstrucció del campanari de Santa María. Amb esta subvenció es va poder fer realitat una aspiració de tot el munucipi.

El seu fill Manuel Iranzo tambè va ser diputat en varies ocasions. Ontinyent li va nombrar predilecte per haber conseguit la anexió al nostre distrit.

COMTE DE TORREFIEL, AVINGUDA DE

El nom d’aquest carrer remolà una saga de polítics i militars d’ Ontinyent. El títol de comte de Torrefiel va ser concedit per Ferran VII a Rafael Puigmoltó Latonda.

El comte de Torrefiel, va realitzar una important carrera com a militar, a mes, va ser amant de la reina Isabel II. La causa de la seva mort va ser un accident amb l’ automòbil.

La plaça del comte de Torrefiel, encara era considerada com avinguda per antonomàsia que trencaven amb els esquemes tradicionals del carrers.

La seva obertura va tenir lloc durant els primers anys de la dictadura de Primo de Ribera. En el projecte inicial es contemplava com la nova via de la base de la torre del campanar de santa Maria... l’autor del projecte va ser Victor Gonzalbez. Era una època en què l’art i la ciència certificaven una solida construcció unida a la bellesa de les formes.

L’ expansió urbana d’aquesta avinguda va ser molt lenta. A l’any 1945, es va dur a terme les primeres de construccions de 56 cases.

La construcció del pont de Santa Maria, l’obertura de carrers nous, ets, ha contribuït per a convertir a la plaça en una via ràpida. 

CASSIÀ FITA, CARRER DE

El creuat Cassià fita, segons es refereix Lluis Fullana en el seu llibre Historia de la ciutat d'Ontinyent , va ser uns dels oficials que formaven part de les host de Jaume I en la conquesta de les terres en la lluita contra els sarraïns. Fita, juntament amb altre companyer seu ,va ser el protagonista de varis fets d'armes contra els mors .El carrer està situat en el barri de Sant Rafel. 

PURISSIMA,CARRER DE

Es tacta d´un carrer estret i hasta fa poc a penes en circulacio el seu trayecte discurreisentre el final del carret de la Moreta i la avenguda del Dos de Maigles seues cases unifamiliars es diferencien poc unes de les altres  el nom del carrerva ser sustituit en 1936 per el de Mijail Bakunin revolucionari Rus oficial de caballería i un dels principals representants de l`anarquisme cua en temps de guerra tenia que escriure a casa i tenia que posar el nom de Bakunin sempre temia que les cartes no aplegaren mai.

NOU,CARRER

Inicia en el cantalar de Sant Vicent y casi a la mitad del seu recorregut dobla en angul recte fins arribar al Carrer de Tomas Valls. Es tracta d’un carrer de casses baixes on practicament no es pot circular amb vehicles, ja que es molt estret.

RAFAEL JUAN VIDAL, CARRER DE

Va ser fundador de l’organitzación juvenil de l’esglesía en una época on aquets tipo de moviment no era conegut. Va naixer en Aielo de Marferit, estudià el batxillerat al Col.legi dels Pares Fraciscans. El van designar Arcipreste de la cuitat on va ejercir durant 13 anys

MAIANS CARRER DE

Al costat del carrer Josep Melcoir Gomis, formen el que s'anomena carrer major.

Habitada generalment per classe mitjana tampoc faltaven algunes mansions senyorials, com la de la família Maians o marquesos de Colomer.

El carrer de Maians representava el que a finals de segle es deia la belle epoque, va ser en la passada centúria quan es canvi el nom a l'cèlebre polític ontinyentí Lluís Maians.

Luis Maians Enríquez de Navarra va néixer accidentalment a Requena un 24 de juliol de 1805, encara que la seva família tenia residències i propietats a Ontinyent, on va viure gran part de la seva vida. Pertanyia a una família noble i rica.

MAGDALENA CARRER DE

En els llibres capitulars del segle XVI posa que aquest carrer ja estava citada així excepte en la II República que va ser substituït per García Hernández.

No obstant això el rètol l'anomena carrer del Regall.

Es troba davant dels jutjats

L'origen del nom cal buscar-lo en una capella anomenada la magdalena, que la van demolir pel seu estat ruïnós però van construir una altra vegada en un lloc proper

PARE LLUIS COLOMER, CARRER DE

Reciente en el barrio  de sant Rafael en 1970 Lluis Colomer montes nace en ontinyent el dia de navidad de 1880 . hijoprimojenito  de los seis hijos  que tubo el matrimonio , a los 13 anys inicia sus estudios de bachillerato en el colegi de la purisima regio por los padres franciscano su expedientwe  academico es muy brillante mas tarde es ordenado sacerdote graduandose con el titulo de doctor fallecio a los 79 anys  en nontinyent  un 4 de octubre de 1960 el ayuntamentde valencia hizo  constar en actar su condolencencia por considerarlo uno  de  los  mas  prestigiados valores del pais valenciano

MIRADOR, CARRER DE

La vila només tenía una porta, que es día  precisament del Mirador,  ya que per ella s´accedía al mur o barbacana des d' on es podía  veure  la  Vall  d´Albaida  i gran part de l'horitzó. Al costat d´aquest portal hi hagué fins a l´any 1660 una torrassa que es coneixía amb el nom de torre del Mirador.

Aquest  carrer  va  absorvir el carrer del Callarís, que tenía com a  element  més significatiu la Torre del Mirador, que es día també del Acha . Al pas del temps  s´ha utilitzat com a presó,depòsit d´armes y punt des d´on es feien bands y pregons.

El carrer del Mirador ha vist alterada al seua  fisonomía  en diverses ocasions. En una d'elles va desaparéixer el forn de les Campanes ,que es día així per la seua proximitat al campanar de l'església major, propietat del clergat de Santa María. També es van demolir les muralles que arrancaben des del peu mateix  de la Torre del Campanar.

Aquest carrer esra un recinte de murs amb torrelles i una porta defensada per dues torres.

En cuant a noms de carrers s´han encontrat els seguents:

“Plasseta del Fosar; Mirador; Plaseta de Sent Pere; Coves del Carril; Coves del Riu Amunt ; Coves del Riu Avall; Ravalet de Dalt; Ravalet de Baix; Regall; Magdalena; Sent Jaume; El Clot; Plassa de Baix i carrer del Raval “. Aquest últim es la primera part de l´actual Mayans.

MÚSIC PARE PÉREZ JORGE CARRER DE

Al final de la avinguda Albaida , una vegada creuada la de Ramón y Cajal , descobrim adossada a la casa que forma cantó una lapida de pedra en bronce del musicòleg  Vicent Pérez Jorge . Va nàixer a Llíria el 18 d’agost de 1906 a una família amb gran amor a la música .Va entrar al seminari menor de Benissa ,on va  compaginar els estudis eclesiàstics amb els musicals i es va traslladar a Ontinyent , a mes després de cursar estudis de filosofia , teologia i piano va ser ordenat sacerdot i destinat al col·legi dels pares franciscans d’Ontinyent, on va exercir d’organista i de professor de música. Al llarg de la seua vida va ampliar els seus coneixements musicals amb altres estudis . Durant la guerra civil es va traslladar al convent d’Aranzazu. A més es va  diplomar en composició i piano .
A Ontinyent va fundar el centre musical Josep Melcior Gomis i va publicar el llibre historia de la música de Onteniente va morir a  Ontinyent en 1993.

RONDALLA DE RONDALLES, CARRER DE

Rep el nom de la novel·la que va escriure Fra Lluís Galiana, frare dominic que amb aquest llibre imitava altra novel·la de Quevedo.
A aquest llibre es parla d'un gran repertori folklòric que ajuda a recordar frases fetes i refranys populars.

MUSIC MARTINEZ VALLS CARRER DE

Rafael Martínez Valls va nàixer a Ontinyent el 12 d’octubre de1895 . va estudiar batxillerat al col·legi la concepció de la ciutat i medicina a valencià , en 1915 va abandonar aquests estudis i es va traslladar a Madrid per a seguir la seua vocació musical, l’any 1917 es traslladà a Barcelona. El 16 d’abril de 1926 va estrenar la seua obra mes famosa , Cançó d’amor i de guerra que va tindre prou d’èxit. A Ontinyent se li coneix especialment per ser l’autor dels himnes de la ciutat , del santíssim crist de l’agonia i de la puríssima Concepció. Va morir a Barcelona en 1946el carrer que duia el seu nom es va obrir a principis de la dècada dels 40.

JOAN XXIII CARRER DE

Aquest carrer parteix de l’avinguda de la Diputació,i acaba en el carrer de Llop de Bailó
Joan va ser l’últim arxipreste, successor per tant del cèlebre Rafael Joan Vidal designat a este càrrec.
Joan era un home de talents, sensibilitat, cultura i popularitat i de caràcter firme.
Va morir en la carretera de Benissoda i aquest va ser important per ser successor de la iglesia de Santa Maria, va destacar com una persona prudent i de govern.

REGALL, CARRER DEL

Es tracta d'una prolongació del carrer de la Magdalena, i fins fa poc no tenía nom.
Segons Fra Lluís Galiana, al seu llibre "Historia de Onteniente", per aconseguir la possessió del paratge del Pou Clar, a època romana, el senat va decidir que els habitants d'Ontinyent haurien de fer arribar les aigües fins la població. En vorer les aigües baixar la gent deia "Ja regalla!" i d'ací el nom. 
Deixant de banda la favula, segurament, el nom el rep per la quantitat d'aljubs i pous que hi havien a la zona.
El carrer arriba a una xicoteta plaça a la qual es troba una imatge de la Verge del Pilar, i a l'antiguitat, l'ocupava una era per trillar el gra.

MUSIC ENRIC CASANOVA CARRER DE

Este carrer que porta el nom del insigne organista d’Ontinyent dicurreix entre la zona de Jose Marin I la de Pius XII, enfront el parc mestre. Enric Casanova va nàixer a la nostra ciutat el 18 de juny de 1584 ,va tindre un fill que va destacar coma compositor de música lleugera i cuplés.va ser director d’una banda d’Alcoi durant un temps però va regressar a Ontinyent on va permaneixer fins la seua mort consagrat per complet a la música i com a director de la banda la lira del Clariano fundada per ell mateix. A més va dirigir l’orquestra de la capilla de l’Església de santa maria  on va succeir Leopold Bonastre figura destacada del panorama musical del seu temps . Destaquen també les interpretacions organístiques de Enric Casanova , que l’acreditaren com un virtuós de l’instrument ,i per les que sentia   gran predilecció . En alguna de estes interpretacions solia tocar alguna de les seues pròpies composicions.

JOAN BELDA PASTOR CARRER DE

Aquest carrer parteix de l’avinguda de la Diputació,i acaba en el carrer de Llop de Bailó
Joan va ser l’últim arxipreste, successor per tant del cèlebre Rafael Joan Vidal designat a este càrrec. Joan era un home de talents, sensibilitat, cultura i popularitat i de caràcter firme. Va morir en la carretera de Benissoda i aquest va ser important per ser successor de la iglecia de Santa Maria, va destacar com una persona prudent i de govern.