ARQUEBISBE SEGRIÁ

Juan Segriá pertenya a una prócer e el·lustre familia de rancio abolengo d´Ontinyent com el acredita una sepultura onorifica que en el seu dia va peseer en una de les capilles laterals de la nave principal de la esglesia de Santa María, situada junt a la sacristía, coneixcuda com la capella dels Segriants.

L´ALTET DE SANT JOAN

Aquest carrer comunica la plaça de Sant Domingo amb la de Sant Josep.Es va rotular amb aquest nom per que per que hi ha una elevació del terreny i una hermiteta dedicada a Sant Juan Bautista.

ALMOIRA D'EIXEA

E l 23 de noviembre de 1409 moría en Agullent Frances Eixea,un acaudalad propietari d´aquella población.

Uns anys avanç de la seua mort, Frances Eixea, que va presentir la seua mort, es va disposar a ficar ordre en els seus asunts.

ARTAL DE FOCES,CARRER D'

Situat en el barri de Sant Rafael,el seu recorregut abarca el tram comprendit entre la avenida de Jacinto Benavente i el carrer de Alacant

AURORA CARRER DE L'

El notable creiximent demográfic experimentat per Ontinyent en els anys 1732 i 1802.Barri coneixgut com Poble Nou.

TOMÀS VALLS CARRER DE

Durant alguns segles va ser uns dels carrers representatius d'Ontinyent, i va estar habitada per gent de classe mitjana i alta. El seu primer nom va ser el carrer de Triares. En el segle passat es va canviar el nom hi ha Alfons XII. Es coneixia com Cantalar d'Insa perquè en este carrer es trobava la font d'Insa. Esta font va ser retirada en unes reformes urbanes.

TEODORO GIJÓN CARRER DE

Situada pràcticament en els afores de la ciutat. La figura de Teodoro Gijón resulta pràcticament desconeguda per a la majoria de la gent. L'únic mèrit que este personatge pareix haver tingut per a justificar la seua presència en el nomenclàtor urbà d'Ontinyent és la donació de la finca de Fuset, propietat seua, al general Franco. Teodoro Gijón era un prestigiós advocat.

VILA PLAÇA DE LA

Es coneix sota la denominació de Barri de la Vila al nucli originari del municipi, que està situat a la zona alta d'aquest. La seva protecció natural, donada l'orografia del terreny, el riu Clariano per una banda, i el barranc format per la serra d'Agullent cap a Bocairent, per un altre; juntament amb les seves muralles i al fet de ser ciutat fronterera amb el regne de Castella, van convertir "La Vila" en una veritable fortalesa. Es tenen notícies de l'existència de fortificacions, muralles i torrasses, d'època romana, tot i que d'elles no queda constància actualment.

En l´actualitat aquest antic racó urbà correspon a la antigua plaça de la església , un espai que s’estén junt als carreus del temple parroquial de Santa Maria.

PROLONGACIO DE A PURRISIMA

Camina per aquest carrer de la Purrisima en direccio a la plaza del mercat apleguem a un punt elevat desde el cual contemplem la plaza de la coronacio desde aci em de baixar per unes escalinates i rampes complicades fins encontrar un carrer sense eixida .

Aquest carrer curt i ample ascendéis desde una sua pendent desde la plaza de la Coronacio fins morir en un mur alt on había fa algún dalguns anys l´entrada d´una cava que aplegaba fins el Barranquet.

en aquests moments están per construir alguns edificis mes moderns de la ciutat en 1978 va obtindre el premit de honor de les lletres catalanes i en 1984 el de les lletres valencianes

RICARDO MARTÍNEZ LOVET, CARRER DE

 En acces en la avenguda de Francisc Cerda s´obri a ma esquerra un carrer sense eixida que te el nom d´aquest filántropo local un generos mecena que en el seu dia va fer donacio de la seua esplendida quita de recree com Villa Rosa mes coneguda popularment com el xalet de les boles.

POETA JOAN VINBODI

Va documentada reseña en Ontinyent curs estudios de teología en la Universitat de Valencia el ser un escritor eclesiasti erudit e investigador Vicent Ximeno li dedica el seu llibre una amplia i celebre istoriador P Juan de Maria li va remitir desde Toledo una carta animanlo a proseguir els estudis despres de conclosos aquestos va viajar per España i per Italia.

POETA VICENT ANDRES ESTELLES

Vicent Andres Estelles va ser un dels principals poetes valencians de tots els temps i per aixo Ontinyent a volgut agradeixerl.

Es tracta de una plaza per la que saccedis per l´avenguda de l´Almaig on en aquests moments están per construir alguns edificis mes moderns de la ciutat en 1978 va obtindre el premit de honor de les lletres catalanes i en 1984 el de les lletres valencianes 

PERE FERRAN ALCINA, CARRER DE

Pare Ferran Alcina

Ferran Alcina va ser una figura destacada al camp de la docéncia al Col.legi dels Pares Fraciscans a Ontinyent, on va estar més de 50 anys.

ts tipo de moviment no era conegut. Va naixer en Aielo de Marferit, estudià el batxillerat al Col.legi dels Pares Fraciscans. El van designar Arcipreste de la cuitat on va ejercir durant 13 anys

MÚSIC ÚBEDA CARRER DE

Hi ha dos musics ontinyentins amb idèntic cognom  Manuel Úbeda Torro, i Josep Maria  Úbeda Montes els dos figures destacades en la musica .És al segon d’ells a  qui l’ajuntament volgué retre homenatge , perpetuan la seua memòria amb el nom d’este carrer.
Cal distingir-lo del primer , compositor i director d’orquestra ,que per aquells mateixos anys triomfava a les antilles espanyoles. Úbeda Montes , organista famós i compositor fecundíssim , fou el deixeble predilecte de Pascual Pérez Gascon .Seguint les passes del seu mestre Úbeda va aconseguir la plaça d’organista de la parròquia de san Andreu .El primer tram del carrer, abans de la seua denominació actual era conegut com la ”costereta de correus” ja que en un dels seus cantons hi havia una bústia de l’oficina postal.

GENERALITAT, AVINGUDA DE LA

Aquesta via urbana, recentment batejada amb aquest nom, formava part del carrer de Dos de Maig. Comença a la confluència amb l'avinguda del Almaig, i acaba a la sortida del municipi. Amb aquesta denominació es tracta de recordar a l'antiga representació de la diputació permanent de les Corts en el Regne de Valencia.Fue el Magnànim qui va atorgar el 1418 a la Generalita una organització permanent. Va ser aprovada per Felip V al 1707 i no va ser recuperada fins a la democràcia.

PINTOR JOSEP SEGRELLES, CARRER DE

Josep Segrelles, il·lustrador i pintor, es va formar en l’Escola de Sant Carles amb Isidor Garnelo i també en la llotja de Barcelona. Havia rebut lliçons de Joaquim Sorolla. Va iniciar com a dibuixant en il·lustracions de fullets d’aventures i novel·les. Treballà d’il·lustrador en l’editorial Araluce. Col·laborà amb diverses revistes de Madrid i de Barcelona. Continuà col·laborant amb revistes americanes i angleses. Fou també un excel·lent pintor. El seu art es caracteritza per una fantasia temàtica. Està considerat com el mestre indiscutit i indiscutible de la il·lustració del nostre país. A més del carrer retolat que duu el seu nom. Se’l recorda especialment a Ontinyent per les seues pintures del retaule de l’altar major de Santa Maria. Convé advertir, tanmateix, que algunes d’elles es troben separades del conjunt, la qual posa li lleva la unitat que va concebre al seu dia al pintor. L’il·lustre artista albaidí a executar esta obra, destinada a reemplaçar el desaparegut retaule renaixentista amb pintures de l’escola, perdut amb altre joies d’art. L’alcalde, Lluis Mompó i Segrelles iniciaren una conversa per a que Segrelles pintara el retaule de l’altar major de Santa Maria. Segrelles accepta i després de 4 anys en el II Centenari de la proclamació cònica de la Puríssima Concepció Patrona d’Ontinyent, van inaugurar el nou retaule.

CANTERERIA,CARRER DE LA

El nom d’aquest carrer té el seu origen segurament en l’existència de un forn d’alfareria que es va establir allí a principis del segle XVII.

Una resolució o acord adoptat pels jurats de la Villa el 22 de novembre de 1615 ens il.lustra sobre el tema, ja que en aquella sessió es va tractar la proposta presentada per un artesà de fora de la localitat, que sol.licitava de les autoritats municipals una licencia per construir un

forn o alfareria en aquest lloc conegut com “Les coves de davall del pont”.

CARLOS DÍAZ,CARRER DE

Aquest carrer va des de l’avinguda de Jacinto Benavente fins la confluència amb els carrers d’Antoni Conca i d’Alacant. Carlos Díaz, nascut en 1907, un home profundament creient, va militar en les files del Partit de la Comunió Tradicionalista, del que va ser un dels membres més actius. Propagandista de les Joventuts d’Acció Catòlica d’Ontinyent, va ser una de les primeres víctimes dels elements incontrolats durant els mesos inicials de l’alçament de Franco, ja que va morir assassinat l’11 d’agost de 1936. Franco, ja que va morir assassinat l’11 d’agost de 1936.

CAPELLANS,CARRER DELS

És un dels carrers del barri del Poble Nou que, junt al carrer la Aurora i Santa Faç, acaba en Sant Antoni. Comença a figurar com carrer del poble a finals del segle XVIII, quan hi havia 80 veíns. Es pensa que el seu nom s’origina perquè ahí tenien la seua residencia alguns sacerdots.